El treball com a professor d´ alfabetització d´ adults demanda uns coneixements bàsics sobre el procés d´ ensenyament -aprenentatge però també sobre un coneixement general sobre l´ educació de persones adultes, així com habilitats generals en orientació i tutoria. Ha de poder assessorar a l´ alumne en l´ elaboració i en el seguiment del seu propi aprenentatge.
També penso que és molt necessari tenir coneixement de les necessitats dels alumnes, no tots tenen les mateixes motivacions ni interessos per aprendre a llegir i escriure i és important que el professor les tingui ben presents per tal que pugui ser el nexe entre ells i la realitat social i laboral.
La fonamentació teòrica del meu projecte es basa en:
- Concepció constructivista dels processos d´ ensenyament - aprenentatge.
El paradigma constructivista de l´ ensenyament – aprenentatge ens remet a una nova concepció d´ un aprenentatge més dinàmic i actiu.
Per a poder afavorir la construcció del coneixement a l' aula s' ha d' ensenyar als alumnes a analitzar les característiques dels problemes que es plantegen a classe i les decisions que es prenen per resoldre’ls. Són necessàries situacions interactives per tal de guiar i orientar als alumnes en la utilització d´ estratègies.
Hi ha diverses teories, de diversos investigadors com Piaget, Vigotsky, Ausubel, Brunner entre d´ altres i alguns d' aquests principis psicopedagògics que són presents al meu projecte del PRC2 són:
El coneixement de les coses és l' estructura mental individual generada de la interacció amb el mitjà. Una persona que aprèn quelcom nou ho incorpora a les seves experiències prèvies i a les seves estructures mentals. El professor com a persona que posa facilitats, que provoca situacions d´ aprenentatge però no és qui transmet coneixement.
Les persones adultes i immigrants que assisteixen a les classes d’alfabetització han d´ aprendre a construir a partir de la interpretació que fan de la realitat i recolzant-se en les seves pròpies experiències, estructures de coneixement i opinions.
Si entenem que l' alumnat va construint els seus esquemes de coneixement propis amb les seves experiències educatives anteriors, cada nova informació és assimilada i afegida a les seves estructures mentals. Aquests nous esquemes possibilitaran la interpretació dels nous coneixements. Per tant, per introduir un nou coneixement, cal partir dels seus coneixements previs, i tenir en compte què és capaç de fer sol, i què pot aprendre amb l' ajuda d' altres persones, ja sigui observant-les, imitant-les, seguint indicacions...La distància entre allò que pot fer sol i amb ajuda, és el que Vigotsky anomena Zona de Desenvolupament Pròxim (ZDP). Això fa que el tipus d' ajudes que cal donar siguin condicionades, i com i quan cal anar retirant-les a mesura que l' alumnat adquireix capacitat d' autonomia en el seu procés d' aprenentatge. Bruner i la metàfora de la bastida explica com les ajudes que s´ ofereixen són com una estructura, afegida i temporal, per construir l’edifici del llenguatge i, en general, la construcció de coneixements. Per això, seguint la metàfora, la bastida es retira quan la construcció és sòlida.
El procés de construcció del nou aprenentatge, en relació amb el que ja sap, facilita a l' alumnat poder atribuir-li un significat, o sigui de fer un aprenentatge significatiu, que a la vegada està molt vinculat a la funcionalitat del mateix, a la seva utilitat i a la possibilitat de que puguin ser utilitzats en altres ocasions. El mateix individu és el creador del seu propi aprenentatge, de manera que el va assimilant en connexió amb les seves idees o experiències prèvies, a més d´ adaptar-se a les seves necessitats reals. Assimilació dels continguts (incorporar-los a les idees prèvies) i acomodació dels nous continguts dins les seves estructures mentals.
Finalment esmentar que la construcció del coneixement a l' aula requereix situacions interactives entre professor, alumnes, i activitats d' aprenentatge, les quals estaran mediatitzades pel llenguatge i a través del diàleg, en el que s’anomena Triangle interactiu, i que identifica a professor, alumne i continguts, com a elements bàsics i necessàries per a aconseguir l' aprenentatge significatiu abans esmentat.
- Teoria de l´ alliberament de Paulo Freire.
Les persones aprenen mitjançant el diàleg i en aquest diàleg els aprenents poden recobrar la seva dignitat, ja que comparteixen un estat d' igualtat respecte al professor. Alfabetitzar implica molt més que ensenyar un codi lingüístic, té molt a veure amb la comunicació, amb poder expressar-se, defensar idees, comprendre allò que es llegeix i poder emetre una opinió.
Aquesta dignitat primera li servirà per adquirir consciència dels seus drets i alliberar-se gràcies a l' educació, basada en la pràctica i en les necessitats quotidianes (teoria relacionada amb l´ aprenentatge significatiu). A l 'aprenentatge no es parteix de zero, ja que la vida ha proporcionat els primers coneixements que seran la base de tots els posteriors.
- Lectoescriptura constructivista. Teberosky i Ferreiro.
Valor funcional de saber llegir i escriure, el qual no és cap altre que comunicar-se i interactuar amb l' entorn. Construir i interpretar resultats.
- Alfabetització funcional.
L´ alfabetització com a mitjà per tal que la persona pugui viure més plenament la seva condició humana i pugui satisfer les seves necessitats, tant materials com culturals.
Hem de tenir present el mercat laboral d´ avui dia. És imprescindible aprendre com cercar un lloc de treball, on dirigir-se, on buscar, aprendre a elaborar currículums, preparar-se per a les entrevistes de feina, saber interpretar els anuncis que surten a la premsa, etc. Vessant pràctica de la lectoescriptura.
També des de la nova era digital que vivim, (alfabetització digital) que ens acosta a una nova manera d´ aprendre i també d´ ensenyar.
L´ alfabetització funcional afavoreix les relacions humanes, el desenvolupament de la pròpia personalitat, desperta i estimula l´ interès pels problemes del món i se li brinda l´ oportunitat de participar en la seva solució, facilita la comprensió de tradicions i costums, ensenya a protegir i millorar la salut, millora hàbits alimentaris, milloren les condicions de vida familiar i amplia coneixements sobre la criança i educació dels fills. En un nivell més avançat també fomenta la lectura com a recurs pel temps lliure i d´ oci.
- Mètode LAUBACH per aprendre a llegir i a escriure.
Les seves característiques principals són que ensenya a llegir i a escriure al mateix temps i també introdueix a la vegada les lletres majúscules i les minúscules.
No hay comentarios:
Publicar un comentario